Entrevista de Manel Fuentes a Ramón García Bragado (4art Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona) pel cas de l'Hotel del Palau de la Música. Els Matins de catalunya Ràdio. 09-09-2010
“Si Montull avui diu: sí, sí…, jo vaig enviar aquesta carta…”
“Si Montull diu: no, no…, jo, a més a més en vaig parlar…, en quina situació queda vostè i el Sr Massaguer?”
Aquestes preguntes que formula el Sr Fuentes a Ramón García Bragado demostren que l’impecable periodista atorga més credibilitat al Sr Montull, soci i còmplice de Millet en l’expoli del Palau de la Música, que al que ha estat responsable polític de l’Urbanisme de Barcelona…
El Sr Fuentes, al que molts recordem pel seu esplèndid paper de col·laborador de Crónicas Marcianas es transforma en un autèntic depredador i fustiga amb un carrusel de preguntes, reflexions i deduccions, al Sr García Bragado, en una mena de creuada anticorrupció al més pur estil dels jutges i periodistes “estrella”.
Es diria que agafa tant de protagonisme que acaba perdent el sentit de la seva feina com informador emetent judicis sense fonament i conclusions errònies.
Només així, dins d’aquesta tensió que posa a les entrevistes que fa als membres de la família socialista catalana, s’explica que encara no hagi entés (i ja li ha explicat el propi García Bragado i el Conseller Castells) que la Generalitat no ha perdut els 5,5 milions d’euros derivats del conveni signat, perquè nomès els cobraria com a contraprestació si s’arribés a construir l’Hotel. Cas contrari, òbviament recuperaria l’edificabilitat transpassada.
Només així s’explica que no s’hagi informat que convenis com aquest, estan regulats per la llei d’urbanisme i són pràctica habitual que acompanyen a moltes de les operacions urbanístiques per a concretar i assegurar el just repartiment de beneficis i càrregues.
Nomès així s’explica que no vulgui entendre que en qualsevol tramitació urbanística, l’Administració ha de comprovar la titularitat del sòl de la única manera que es pot fer, és a dir, mitjançant el Registre de la Propietat. Ni el rebut de l’IBI, ni una comunicació del Col·legi Oficial d’Arquitectes, ni el propi Cadastre poden ser considerats als efectes de certificar títol de propietat… L’Administració no pot saber ni pot controlar l’existència de contractes privats que afectin la titularitat del sòl… Quan es produeixen, són els privats qui ho han de notificar a l’Administració de manera fefaent…
Perquè llavors, el periodista dona per fet que s’està prevaricant o, fins i tot, insinua que els responsables municipals haurien de dimitir per incompetents?
És evident que l’entrevista del Sr Fuentes al Sr Garcia Bragado, com ja va fer anteriorment amb el Conseller Castells, ni és rigorosa (perque el periodista desconeix la matèria en la que s’introdueix impúdicament) ni és imparcial…
És per això que l’estil populista del periodisme del Sr Fuentes sembla fet més al servei del canvi que no al servei de la informació.
“Si Montull diu: no, no…, jo, a més a més en vaig parlar…, en quina situació queda vostè i el Sr Massaguer?”
Aquestes preguntes que formula el Sr Fuentes a Ramón García Bragado demostren que l’impecable periodista atorga més credibilitat al Sr Montull, soci i còmplice de Millet en l’expoli del Palau de la Música, que al que ha estat responsable polític de l’Urbanisme de Barcelona…
El Sr Fuentes, al que molts recordem pel seu esplèndid paper de col·laborador de Crónicas Marcianas es transforma en un autèntic depredador i fustiga amb un carrusel de preguntes, reflexions i deduccions, al Sr García Bragado, en una mena de creuada anticorrupció al més pur estil dels jutges i periodistes “estrella”.
Es diria que agafa tant de protagonisme que acaba perdent el sentit de la seva feina com informador emetent judicis sense fonament i conclusions errònies.
Només així, dins d’aquesta tensió que posa a les entrevistes que fa als membres de la família socialista catalana, s’explica que encara no hagi entés (i ja li ha explicat el propi García Bragado i el Conseller Castells) que la Generalitat no ha perdut els 5,5 milions d’euros derivats del conveni signat, perquè nomès els cobraria com a contraprestació si s’arribés a construir l’Hotel. Cas contrari, òbviament recuperaria l’edificabilitat transpassada.
Només així s’explica que no s’hagi informat que convenis com aquest, estan regulats per la llei d’urbanisme i són pràctica habitual que acompanyen a moltes de les operacions urbanístiques per a concretar i assegurar el just repartiment de beneficis i càrregues.
Nomès així s’explica que no vulgui entendre que en qualsevol tramitació urbanística, l’Administració ha de comprovar la titularitat del sòl de la única manera que es pot fer, és a dir, mitjançant el Registre de la Propietat. Ni el rebut de l’IBI, ni una comunicació del Col·legi Oficial d’Arquitectes, ni el propi Cadastre poden ser considerats als efectes de certificar títol de propietat… L’Administració no pot saber ni pot controlar l’existència de contractes privats que afectin la titularitat del sòl… Quan es produeixen, són els privats qui ho han de notificar a l’Administració de manera fefaent…
Perquè llavors, el periodista dona per fet que s’està prevaricant o, fins i tot, insinua que els responsables municipals haurien de dimitir per incompetents?
És evident que l’entrevista del Sr Fuentes al Sr Garcia Bragado, com ja va fer anteriorment amb el Conseller Castells, ni és rigorosa (perque el periodista desconeix la matèria en la que s’introdueix impúdicament) ni és imparcial…
És per això que l’estil populista del periodisme del Sr Fuentes sembla fet més al servei del canvi que no al servei de la informació.
